EL MILLOR DE 2014: “EL LOBO DE WALL STREET”

LAS MEJORES PELÍCULAS DE 2014 SEGÚN LOS ALUMNOS DE ESCAC:

 

1. Her
2. Magical Girl
3. El lobo de Wall Street
4. El gran hotel Budapest
5. A propósito de Llewyn Davis
6. Perdida
7. Boyhood
8. Nebraska
9. La isla mínima
10. Relatos salvajes

 

 

The Wolf of Wall Street, pel·lícula nominada a l’Oscar per millor pel·lícula, director, actor, guió adaptat i actor secundari, ha resultat com una de les millors pel·lícules estrenades a Espanya durant el 2014.

 

Aquest film, dirigit per Martin Scorsese, destaca per la seva potència visual i el seu ritme, dos trets distintius d’aquest director.

 

 

Basada en les memòries del mateix Jordan Belfort, The Wolf of Wall Street explica com Belfort (Leonardo Di Caprio) entra a treballar en el món de la borsa americana i s’enriqueix gràcies a l’entroncament de les lleis amb la seva pròpia firma, Stratton Oakmont, motiu pel qual la policia li va al darrere, fins que l’enxampen i acaba a la presó. A més a més, gran part de la pel·lícula mostra la seva relació amb les drogues i el sexe i els problemes que li causen.

 

 

Tenint en compte que no hi ha un objectiu concret sinó que l’argument avança alhora que uns personatges es defineixen a partir de les seves accions, podem afirmar que ens trobem davant una pel·lícula de personatges.

 

Tanmateix, l’argument és importantíssim, ja que és el que defineix els personatges afegint-hi conflictes cada vegada més complicats, cosa que, en certa manera, divideix la trama en varies parts, depenent del conflicte al qual s’enfronta el personatge principal. Tot i que gràcies al ritme d’Scorsese l’espectador no té temps d’adonar-se d’aquesta fragmentació.

 

Aquest ritme no s’aconsegueix només tècnicament amb el muntatge, el qual juga un paper fonamental, i el so, sinó que l’assumeix el mateix guió. Donat que en tot moment de la història esta passant alguna cosa , hi ha accions, conflictes o resolucions. A més a més, el diàleg és ràpid i dens. El que a causa de la quantitat d’informació que es dóna i el ritme de la pel·lícula, Scorsese ha hagut de recórrer al trencament de la transparència i que el mateix protagonista s’adreci directament a l’espectador per explicar, aclarir o descriure el que està succeint.

 

Nogensmenys, la pel·lícula no només impressiona l’espectador pel seu ritme sinó també per la seva fotografia i la seva direcció d’art, en les quals destaquen els colors brillants, clars i imponents, resultant, així, en una imatge impactant.

 

És molt interessant la reproducció tan real de la sensació de ‘col·locat’ que pateixen els personatges que, gràcies als efectes especials, pot experimentar el públic. Tot i així, si la magistral actuació dels personatges no entrés en joc, la versemblança desapareixeria. Cal, sobretot, destacar la fantàstica interpretació de Leonardo Di Caprio en tot el film, motiu pel qual el van nominar a un Oscar que, personalment, considero que hauria d’haver guanyat.

 

En conclusió, ens trobem davant d’un film que tracta de definir un personatge a partir de la seva relació amb els diners, les drogues i el sexe, i gràcies a les increïbles actuacions, el domini dels colors de la imatge i el ritme que genera, no només ho aconsegueix sinó que converteix The Wolf of Wall Street en una gran pel·lícula.

 

Òscar Larraga

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *