CRÍTICA DE “BLACK MASS”

Seria una pel·lícula amb una intriga, una tensió i una emoció insuperables a mans de Martin Scorsese, però és un simple thriller a mans del veritable director.

 

Black Mass és la nova pel·lícula dirigida per Scott Cooper. En ella s’explica com Whitey Bulger (Johnny Depp), un mafiós, treballa amb l’FBI per a eliminar un enemic comú, la màfia italiana, i d’aquesta manera eludeix el control de la llei gràcies al seu amic del FBI, John Connolly (Joel Edgerton).

 

Johnny Depp a Black Mass
Johnny Depp en el paper del protagonista: Whitey Bulger

 

 

Des de qualsevol punt de vista, tant tècnicament com artísticament, parlaríem d’una pel·lícula mediocre. La pel·lícula es desenvolupa de forma bastant lenta, com a mínim en comparació amb altres pel·lícules d’aquest gènere. Tot i així, no paren de succeir coses que permeten que el curs narratiu no s’estanqui i avanci conseqüentment. Aquest ritme lent s’aconsegueix mitjançant la direcció i el muntatge, tot i que el guió també pren importància en aquesta lentitud a causa de la quantitat d’escenes que descriuen el personatge principal, gràcies al qual s’aguanta la pel·lícula. Personalment, aquest ritme que aporta, sobretot, la direcció dels actors, em va agradar, donat que s’empatitza millor amb el protagonista, el qual resulta ser un personatge, fred, pacient, tranquil, controlador i amb una aparença molt trempada, alhora que fosc, tètric i amenaçador. Tanmateix, aquesta empatia no només resulta gràcies al director i als actors, sinó a la direcció de fotografia, ja que en la imatge destaquen els colors freds, dessaturats i relativament foscos. A més a més, Scott Cooper aconsegueix que l’espectador es posicioni a favor del protagonista; és a dir, en contra la llei i a favor de la immoralitat sense que el mateix espectador se n’adoni. El públic pateix perquè no vol que el FBI s’assabenti de la corrupció de John Connolly i acabi capturant a Whitey Bulger, i cada vegada que el protagonista aconsegueix escapar o engrandir la seva màfia l’espectador s’alegra. En canvi, cada vegada que perd una persona estimada, s’entristeix. Cal destacar que al tractar-se d’un biòpic i, per tant, estar basat en fets reals, fa que la pel·lícula guanyi molta força.

 

Com he dit anteriorment, la importància del personatge principal és capdalt. Afortunadament, la interpretació de Whitey Bulger a mans de Johnny Depp és magistral. Malauradament, aquesta actuació queda destrossada per culpa de les pròtesis, el maquillatge i les lentilles blaves. La caracterització podria haver estat molt bé si un se la creu, perquè en tota la pel·lícula no es pot deixar de pensar en les lentilles i la calvície. Pel que respecta la resta d’actors, Benedict Cumberbatch ja mai més ens podrà sorprendre, ja que cada paper que fa l’interpreta sublimment, igual que Joel Edgerton i Dakota Johnson.

 

En conclusió, la pel·lícula Black Mass és un film amb molta personalitat, començant pel seu estil ‘anys 70’ fins al trencament amb la forma que presenten la majoria de thrillers, però que tot i així ha resultat, pel meu gust, massa artificiosa, tot i estar basada en fets reals.

 

Òscar Larraga Domènech

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *