SITGES FILMS (i 9)

Acabem el repàs a alguns dels títols que els nostres alumnes van poder gaudir al Festival de Sitges amb la crítica de Joan Martínez, alumne de primer, sobre Réalité.

 

I recordeu que aquest blog está obert a la col·laboració de tots els estudiants. Animeu-vos!

 

 

Si el món dels somnis ja és força complex, Réalité és el súmmum. Un film ple de connotacions absurdes i un guió format per diferents capes que s’entrellacen entre elles.

 

En total en trobem tres: en un primer lloc una nena, que es diu Réalité, que desitja veure una pel·lícula en VHS que troba a l’interior d’un porc senglar que ha matat el seu pare. Per una altra banda tenim un càmera d’un programa de televisió que vol fer realitat una pel·lícula que té en ment des de fa força temps i que intentarà que un productor li compri. Finalment, un presentador d’un programa que té una malaltia que resulta ser producte de la seva ment.

 

A l’inici de la pel·lícula és desenvolupen les tres històries i poc a poc aniran entrellaçant-se i barrejant-se fins a arribar a un cert punt on tot perd el sentit i la realitat és veu totalment regirada: la nena aconsegueix mirar la cinta de vídeo on apareix el càmera que arriba a la bogeria i s’interna en un centre psiquiàtric i alhora és gravada per un productor…

 

El ritme és bastant accelerat, cosa que en alguns moments pot donar lloc a confusions i un cert desordre.

 

En l’apartat més tècnic trobem una bona fotografia amb tons terrossos i poc saturats. Els espais utilitzats són força variats, plató de TV, casa forestal, centre psiquiàtric, etc.

 

L’estructura narrativa es va entrellaçant amb una única peça musical interpretada per violins que es repeteix en molts moments de la pel·lícula i que crea un ambient de tensió i de desconcert.

 

En la meva opinió personal trobo que és un film per un públic força concret i que estigui mitjanament familiaritzat amb arguments complexos i regirats com és el cas de Réalité.

 

En molts moments m’he arribat a perdre ja que hi havia masses girs i barreges entres les diferents capes de la història que donaven lloc a confusió. Potser amb un segon visionat moltes coses s’haguessin connectat.

 

En un primer moment semblava una barreja de somnis però finalment ha resultat ser una combinació de diferents realitats, totalment fictícies, que probablement donen lloc al títol de la pel·lícula.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *