ENTREVISTA AMB CATERINA BARJAU, FOTÒGRAFA

Es va graduar com a fotògrafa de cinema i ara es dedica a fer fotos a gent com Kobe Bryan, Leo Messi, Lou Reed o Ferran Adrià, i publicar-les a revistes. Sembla un gran canvi, però ho veu com les dues cares d’una mateixa moneda i es manté també vinculada al món del cine.

 

Com va ser la teva experiència a l’ESCAC?

 

Vaig passar quatre anys d’universitat molt divertits; nomes per això ja va valer la pena. A més, la quantitat de pràctiques que fas són molt útils per a la vida professional. Però el més important és la gent que vaig conèixer, amb qui actualment segueixo compartint projectes i amistat.

 

Com s’ha desenvolupat la teva carrera professional des que vas sortir de l’escola?

 

Tot just després de la graduació vaig marxar a Madrid, a fer pràctiques a Camara Rent. Paral·lelament anava treballant com a fotògrafa per a diferents revistes i col·laborant, com a foquista, en rodatges de televisió, curts i publicitat. Poc a poc, la carrera de fotògafa va anar agafant més pes, i durant els últims deu anys m’he guanyat la vida amb aquesta professió.

 

 

Hi ha moltes diferències a l’hora de treballar en foto fixa o foto de cinema? En quina indústria sorgeixen més oportunitats laborals?

 

Quan vaig acabar el COU jo volia estudiar fotografia a l’escola industrial. Però fer direcció de fotografia en cinema em va semblar una opció més completa, més divertida.

 

Hi ha punts en comú i grans diferències entre un rodatge i una sessió de fotos. En ambdós casos hi ha una preproducció (mes o menys exhaustiva), localitzacions, iluminar, dirigir als actors o models… Tot i així, generalment una sessió de fotos no requereix tanta gent ni tantes hores com una producció audiovisual. Això provoca que pugui ser més espontània, més relaxada. Tot depén de l’encàrrec, de si estem treballant en un projecte editorial o publicitari, amb clients o sense…

 

Les oportunitats laborals existeixen en els dos camps. Tant al nostre país com a l’estranger hi ha agències i productores amb ganes de trobar nous talents. Crec que la clau està en ser constant, no parar mai quiet i anar marcant el teu estil a poc a poc dins de les possibilitats de cada projecte.

 

Autoretrat de la Caterina Barjau
Autoretrat de la Caterina Barjau

 

Què tens a dir sobre el ‘glamour’ de la professió de fotògraf de models? Mite o realitat?

 

Entenc que el ‘glamour’ és l’elegància que una persona transmet, és tenir un estil propi. En aquest sentit, és necessari que un fotògraf tingui una visió pròpia d’allò que va a fer, doncs a la fi, és qui dirigiex el resultat d’una sessió.

 

Retratar un personatge públic no representa un repte mes o menys difícil que fer-ho amb una persona desconeguda. Es tracta d’obtenir una mirada o una actitud que relfecteixi aquella persona, i la millor manera d’aconseguir-ho és tractar-la d’una manera directa i oblidar durant una estona la imatge que els mitjans han creat d’ella.

 

Com treballes els posats? Tens un estil particular o et trobes sotmesa a les necessitats de l’encàrrec?

 

Inevitablement cadascú té el seu estil a l’hora de treballar; va lligat a la pròpia personalitat. Quan retrates una persona, la teva actitud entra molt en joc, tant si el que vols aconseguir és una reacció en concret com si la intenció és capturar un moment natural. Jo interactuo amb els retratats constantment, perquè penso que la clau es troba en compartir una experiència de la qual sorgiran unes imatges fixes.

 

No et pica el cuc del cinema?

 

Durant aquests anys he seguit col·laborant en projectes audiovisuals, en diferents formats i càrrecs, i no pretenc deixar-ho de fer, combinat amb la feina de fotògrafa.

 

És el del cinema (i el de la fotografía en particular) un món molt masculí?

 

Hi ha més homes que dones en el sector, sí. Però com en totes les professions, la dona cada cop es va obrint més camins, i va agafant més presència. No crec que sigui un problema avui en dia ser dona i fer cinema; per a mi no ho ha estat.

 

És cert que treballar en el sector audiovisual requereix fer horaris de vegades extrems, viatjar, etc. Aquest fet fa que en alguns casos sigui complicada la anomenada “conciliació familiar”, cuidar dels fills quan arriben. És necessaria una bona organització, però és perfectament compatible.

 

Gràcies! Trobareu més informació de la Caterina al seu web.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *