SITGES FILMS (8)

Avui tornem a viatjar a l’Àsia Oriental. Òscar Larraga, alumne de 1er, ens comenta Kundo: Age of the Rampant.

 

 

United we are people, divided we are thieves” és una de les cites que més es repeteix en la pel·lícula Kundo: Age of Rampant, dirigida per Yoon Jong-bin, i que millor la descriu. Aquesta superproducció coreana que narra com un carnisser que perd la seva família és acusat d’un delicte no comès. Afortunadament, és salvat per un grup d’espadatxins als quals s’unirà per lluitar en contra de la corrupció i ajudar els pobres. De manera que ens trobem davant un grup de Robin Hoods que roben als rics per entregar-ho als pobres.

 

Tot i ser un espectacle d’arts marcials, es podria dir que té algunes característiques típiques del western com són els bandits que roben, els deserts o els personatges que munten a cavall, sense esmentar el fet que ens trobem davant d’una història on hi ha d’una banda els “bons” i de l’altra els “dolents” i que l’estil que envolta el film és molt americà.

 

Aquest film està dividit en cinc actes, el primer dels quals fa la funció de pròleg, en què es veu com Kundo, el grup de lluitadors, actua davant la corrupció. A continuació, el segon acte és el plantejament, ja que es presenta al protagonista, Dol Moo-chi (Ha Jung-woo), i a l’antagonista, Joo Yoon (Gang Dong-won), fill d’un noble ric i d’una concubina, que representarà la màxima corrupció, donat que serà capaç d’assassinar membres familiars per tal d’aconseguir poder, puix que ell és il·legítim. A més a més, durant aquest acte es veurà com Joo Yoon encarrega una feina al protagonista, la qual és una trampa. Per tant, més endavant serà sentenciat a mort pel mateix Joo Yoon, just després que assassinin la seva germana i la seva mare. Ja en l’acte tercer, Dol Moo-chi és salvat pels Kundo i amb ànsies de venjar la seva família, lluitarà, al costat d’aquests bandits, contra els nobles. Així que ja ha començat el nus del film, el qual s’estén fins la meitat del cinquè acte i dóna lloc al desenllaç, que tot i no ser explícit és un final tancat.

 

La història d’aquesta pel·lícula es desenvolupa a partir de tots els girs que esdevenen, ja que són aquests els que construeixen el sentit i la coherència del film. D’aquesta manera, a mesura que transcorre la història es va creant una relació d’odi més estreta i clara entre el protagonista i l’antagonista, de forma que encara que Kundo sigui un grup de bandits, el clímax del film es troba a la batalla final entre Dol Moo-chi i Joo Yoon.

 

En aquesta pel·lícula destaca l’acció i l’aventura; i el drama i la comicitat es troben en un punt d’equilibri que permet que l’espectador es trobi davant d’un film seriós, ja que no deixa de ser una crítica a la tirania i la corrupció, però al mateix temps, entretingut i lleuger.

 

Cal destacar que el director ha decidit afegir el recurs de la veu en off per presentar personatges o, acompanyada de flashbacks, explicar successos, puix que d’aquesta forma es pot donar més informació al públic en menys temps. Considero que es una decisió molt encertada perquè permet que l’espectador conegui tot el necessari per comprendre i gaudir del film però sense deixar que la pel·lícula es faci llarga, avorrida o pesada.

 

Pel que fa a l’atmosfera de la pel·lícula, les localitzacions exteriors tenen gran importància, ja que més de la meitat del film té lloc a l’aire lliure. A més a més, en general, aquestes acostumen a ser lluminoses i destaquen els colors càlids, mentre que els interiors, solen ser una mica més foscos.

 

Afegim que la direcció d’art ha establert un grau de diferenciació dels pobres i els rics a partir de la textura i el color del vestuari, ja que la roba dels pobres, a part d’estar bruta, és més fosca i opaca i és rugosa, mentre que els rics vesteixen amb colors més clars i brillants i la seva vestimenta és completament llisa, a part de ser més gran, ampla i ornamentada. D’altra banda, gràcies al vestuari, l’atrezzo i als escenaris, la direcció d’art transporta a l’espectador a una Corea del Sud de mitjans del segle XIX.

 

Tot i així, des del meu punt de vista, cal ressaltar la importància del muntatge en les escenes de lluita, ja que genera un ritme i un caos (controlat) que atrapen l’espectador, però mai desorientant-lo, és a dir, que encara que es canviï de pla i de personatge de manera molt seguida, el públic és capaç de captar i entendre tot el que succeeix. Però la virtuositat del muntatge no seria possible sense la complexa coreografia dels intèrprets. Tanmateix, en aquest tipus d’escenes, la importància que cobren els efectes especials és fonamental; afortunadament, en aquest film estan molt ben treballats, fins el punt que alguns passen gairebé desapercebuts.

ESTRENO DE LA WEBSERIE “THE VOIDS”

Nos agrada comentaros que Paco Sánchez, estudiante de ESCAC, entrena su webserie The Voids, dramedia musical dividida en 5 episodios, que se visionará íntegramente en Cinemes Girona el próximo lunes 27 de octubre a las 22:30h. The Voids es una historia coral de personas que abandonaron sus ilusiones por los golpes de la vida, hasta que un suceso da un giro de 360º a sus situaciones.

 

Se trata de una producción surgida de Shortime, un proyecto audiovisual que pretendía demostrar que el dinero no es decisivo para crear cortometrajes profesionales. Por eso, se impuso el reto de realizar cortos en 7 días, desde la escritura del guión hasta su estreno en Youtube.

 

Miraos el tráiler para The Voids, ¡pero sobre todo pasaros por los Cinemes Girona el lunes! Nos vemos allí.